La Nica i el Nano semblen fets d’una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d’aquest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n’apodera com un espectre capritxós. Són, fet i fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb una gràcia que ja voldrien els humans de mida grossa. Però (sempre hi ha d’haver un però) la Nica va creixent i al Nano també li descobrirem alguna mania forta.
