La cuina més suculenta i enlluernadora de la Costa Brava era la dels tapers, un col·lectiu que treballava a preu fet i disposava de temps per a dedicar-lo a les “xefles” i bevien xampany; una mena d’aristocràcia de la classe obrera. És una cuina popular i refinada que aplegava les millors tradicions de la cuina familiar i la del mar i muntanya, que inclou la dels pescadors, pagesos i la de les viles. Varen crear o recrear l’estil “mar i muntanya”, una cuina de senyors, que inclou els plats més sorprenents de la cuina catalana: el peixopalo amb patates o cigrons, el niu, el pollastre amb tripes de bacallà, el pollastre amb llagosta o gambes; així com d’altres plats compartits amb tota la població -de pagès o de les viles- com la pota i tripa, els guisats de vedella, pollastre o xai, etc. La publicació també reivindica la cuina més de subsistència, nascuda al voltant de la Primera Guerra Mundial, quan la classe obrera tapera va passar fam. En aquest cas són plats de diari, més sobris, amb ingredients senzills, però elaborats, com les tripes de bacallà, el bacallà o el peix, uns plats que ara són de cuina benestant.