Una història real, dura i tendra alhora. El romanticisme que traspua no té res de cursi, ni de tou, ni de rosa. Es tracta d’una història d’amor real, amb les seves dificultats, alts i baixos, moments gloriosos, de tot i força.
Péter Gárdos ens narra magistralment, amb una elevada dosi de poesia, la història dels seus pares. Com es van conèixer i van acabar acomplint el seu somni, casar-se per poder estar junts.
Però és clar, no va ser gens fàcil. Quan ets supervivent d’un camp de concentració com el de Bergen-Bergen, estàs en la pell i l’os, els metges t’han diagnosticat un temps de vida restant de 6 mesos…..i a més, no coneixes cap noia que pogués arribar a ser la teva promesa, i ho tens molt però que molt difícil per conèixer-ne alguna…
Miklós Gárdos, pare de l’autor, i Lili Reich, la seva mare van ser supervivents de camps de concentració, que després van ser acollits en camps de refugiats a Suècia. La seva joventut va ser esqueixada per la guerra, la barbàrie del nazisme, i les conseqüències de tot plegat sobre la seva salut, dignitat, i tota la seva persona. Però la vitalitat, les ganes de viure i de refer les seves vides van fer que traguessin forces de tot arreu on podien, amb una gran il·lusió per recuperar el temps perdut i trobar l’amor.
Es van cartejar durant un temps, i a través de les cartes, de les quals en podem llegir fragments en el llibre, es van anar coneixent i enamorant, fins a poder-se casar. En Miklós ens mostra un vessant poètic i sensible, però també un gran sentit de l’humor i una ironia finíssima, que fa somriure sovint al lector; i la Lili ens ensenya la seva part més tendra i innocent, encara que en molts moments reconeixem en ella una determinació i una valentia sorprenents donades les circumstàncies.
La majoria dels personatges d’aquest llibre, el que ens mostren és la gran humanitat, generositat i solidaritat que va fer que moltes persones poguessin tornar a viure i estimar després d’un infern.
Potser no us creureu aquesta història, però és totalment certa. Juliol de 1945. Miklós, un supervivent hongarès del camp de concentració de Belsen, aterra en un camp de refugiats de Suècia. És tot pell i ossos. Els doctors li pronostiquen que només li queden uns mesos de vida. Però en Miklós té altres plans i no està disposat a rendir-se. Ell vol viure, i vol ser feliç.Amb enginy, aconsegueix una llista de 117 dones hongareses, que també es troben en camps de refugiats de Suècia, i amb la seva millor cal·ligrafia els escriu una carta a cada una d’elles. Està convençut que una d’aquestes dones joves es convertirà en la seva esposa.
