Resseguint els passos de Carles I en la seva ruta peninsular, Jordi Bilbeny construeix un relat magistral i exhaustivament documentat sobre el veritable paper i pes dels estats catalans en la configuració del projecte imperial de l'època. Pàgina rere pàgina, sorgeixen evidències incontestables de la presència no circumstancial de l'Emperador i l'Emperadriu en aquestes terres.
Una vinculació que ressitua el protagonisme a la Corona d'Aragó i constata l'existència de cròniques adulterades i reescrites que han pretès esborrar qualsevol rastre d'aquest passat. Un fet que l'investigador Pep Mayolas recull hàbilment en el seu pròleg: «[…] l'aconseguiment més destacable de 'Carles I sense censura' continua sent aquest: demostrar, sense possibilitat d'error ni amb la més benvolent de les lectures, que la història oficial del Renaixement espanyol –i això inclou el català i el castellà– és mentida. És falsa. Mai ningú no ha aconseguit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una substitució mastodòntica per situar Castella a l'epicentre de la història».
Reveladora, rigorosa i farcida de coneixement, aquesta lectura presenta una nova visió de la història i denuncia, una vegada més, el control omnipresent de la maquinària censora. Al llarg del temps, i a través de l'ús recurrent de la manipulació i el muntatge, sembla bastir-se un discurs històric destinat a preservar, per sobre de tot, els interessos del poder, i no pas la realitat dels fets.
