Un replec en el temps, Madeleine L’Engle, Editorial Bambú
Un replec en el temps i un replec en l’espai. Podem viatjar entre dos punts molt allunyats de manera immediata? Imagineu un llençol i situeu dos punts l’un en un extrem i l’altre en l’altre extrem. Si hi anem d’un punt a l’altre en línia recta, trigarem un temps i recorrerem un espai. Però si pleguem el llençol pel mig, podrem anar d’un punt a l’altre immediatament sense recórrer cap espai!
Argument
La Meg té una família un pèl atípica: el pare, científic, ha desaparegut després d’anar a fer una investigació científica altament secreta; la mare també és científica, cada dia envia una carta al pare i té cura dels fills mentre investiga des de casa; té uns germans bessons que són els que estan més integrats a la vida social del poble i l’escola; un germà petit, en Charles Wallace, a qui tothom té per un nen no normal, endarrerit… I, ella mateixa, la Meg, no és gens bonica, porta ulleres, és una crack de les matemàtiques i no suporta les tonteries que li ensenyen a l’escola. Alhora té molts problemes de relació tant amb els alumnes com amb els professors.
El germà petit, en Charles Wallace no té cap problema. Més aviat al contrari: té una capacitat extraordinària per captar el pensament de la gent. Especialment el de la Meg. Per aquest motiu ha decidit que no necessita comunicar-se amb ningú i també per aquest motiu és percebut com a un nen amb un retard mental.
Però un dia en Charles Wallace comença a parlar de la senyora Què, la senyora Qui i la senyora Qual. Tres dones extraordinàriament singulars que es vesteixen de manera estrafolària, que han ocupat una casa encantada i que actuen i es comuniquen de manera molt singular. I un dia, anant a veure a aquestes tres senyores, apareix en Calvin, un noi de l’institut que és molt popular. Calvin ha après a conviure amb la gent però també és un noi singular: té una alta capacitat per la comunicació.
Viatge pel temps i l’espai
Calvin, Charles Wallace i Meg, acompanyats per les senyores Què, Qui i Qual, sense saber ben bé com, iniciaran un viatge a la recerca del pare perdut de la Meg i en Charles Wallace. I ho faran viatjant a través de l’espai i el temps. Utilitzant la cinquena dimensió dels tesseractis que entenen conceptualment però no poden copsar amb els sentit. I passaran per alguns planetes en què descobriran realitats no explicables des del coneixement humà. Pel camí descobriran la Foscor i, fins i tot, l’hauran de travessar en els seus viatges.
El pare de la Meg i en Charles Wallace és al planeta Camazotz, un planeta on una mentalitat col·lectiva fa que tot funcioni a la perfecció… O no… Què hi fa el pare allà? Què es el que els habitants del planeta anomenen ALLÒ?
Madelaine l’Engle
Va néixer als Estats Units però va passar la joventut a Europa, als Alps francesos. Quan va tornar als Estats Units, va viure a Nova York i va dedicar-se al teatre. En aquesta etapa va començar a escriure les seves primeres novel·les.
En néixer els seus tres fills, amb el seu marit, van decidir marxar de la ciutat i anar a un poble rural de Connecticut. Allà va regentar una botiga de comestibles mentre seguia escrivint. També va fer de bibliotecària.
La novel·la Un replec en el temps, publicada el 1962, segueix essent totalment vigent al s. XXI. És la primera novel·la juvenil de ciència ficció que introdueix conceptes relativament recents de la física moderna: els viatges en el temps i en l’espai.
