Febre a la matinada, Péter Gárdos, Edicions 62
Una història real, dura i tendra alhora. El romanticisme que traspua no té res de cursi, ni de tou, ni de rosa. Es tracta d’una història d’amor real, amb les seves dificultats, alts i baixos, moments gloriosos, de tot i força.
Péter Gárdos ens narra magistralment, amb una elevada dosi de poesia, la història dels seus pares. Com es van conèixer i van acabar acomplint el seu somni, casar-se per poder estar junts.
Però és clar, no va ser gens fàcil. Quan ets supervivent d’un camp de concentració com el de Bergen-Bergen, estàs en la pell i l’os, els metges t’han diagnosticat un temps de vida restant de 6 mesos…..i a més, no coneixes cap noia que pogués arribar a ser la teva promesa, i ho tens molt però que molt difícil per conèixer-ne alguna…
Miklós Gárdos, pare de l’autor, i Lili Reich, la seva mare van ser supervivents de camps de concentració, que després van ser acollits en camps de refugiats a Suècia. La seva joventut va ser esqueixada per la guerra, la barbàrie del nazisme, i les conseqüències de tot plegat sobre la seva salut, dignitat, i tota la seva persona. Però la vitalitat, les ganes de viure i de refer les seves vides van fer que traguessin forces de tot arreu on podien, amb una gran il·lusió per recuperar el temps perdut i trobar l’amor.
Es van cartejar durant un temps, i a través de les cartes, de les quals en podem llegir fragments en el llibre, es van anar coneixent i enamorant, fins a poder-se casar. En Miklós ens mostra un vessant poètic i sensible, però també un gran sentit de l’humor i una ironia finíssima, que fa somriure sovint al lector; i la Lili ens ensenya la seva part més tendra i innocent, encara que en molts moments reconeixem en ella una determinació i una valentia sorprenents donades les circumstàncies.
La majoria dels personatges d’aquest llibre, el que ens mostren és la gran humanitat, generositat i solidaritat que va fer que moltes persones poguessin tornar a viure i estimar després d’un infern.
