Si podem lligar el nom de Gianni Rodari a alguna paraula, aquesta és fantasia. És un dels autors “fantàstics” per excel·lència. Va fer de mestre, de periodista i d’escriptor de contes. I, el contacte que va tenir amb el món infantil, el va usar per dues coses: aprendre a raonar amb ulls de nen i trobar maneres per què els nens desenvolupessin la creativitat i el sentit crític.

Gianni Rodari és molt conegut pels seus Contes per telèfon. El recull de contes que el va catapultar a ser conegut arreu del món. Però alhora també va escriure dos llibres que són fonamentals per a mestres, bibliotecaris, pares, avis i tota la gent que tingui nens a la vora. Parlem de la Gramàtica de la fantasia i els Exercicis de fantasia. La gramàtica és un conjunt de propostes adreçades a adults per exercitar la creativitat dels nens. També és un “manual” per a escriure i preparar històries per als nens. Sembla, en el fons, que és el llibre-recull de les seves tècniques d’escriptura.

Els exercicis, en canvi, és un llibre que va quedar a mig escriure. Va ser el llibre en què Gianni Rodari explicava com portava a la pràctica els exercicis proposats a la gramàtica. Gianni escrivia una mena de diari de les diferents experiències que tenia quan anava a les escoles. Experimentava la gramàtica en directe i, el resultat, les noves propostes, els matisos, els apuntava als exercicis.

Els contes de la fantasia, Gianni Rodari, Editorial Estrella Polar

Els contes de la fantasia és un recull de contes divers: n’hi ha de molt curts, d’altres una mica més llargs i d’altres molt més llargs. Està il·lustrat per una de les il·lustradores més reconegudes del panorama italià: Giulia Orecchia. S’hi veu la faceta de periodista de Gianni Rodari en alguns d’ells. El primer, per exemple, –Passatemps a la jungla-, és una mena d’article costumista que explica com es distreuen els diferents animals a la jungla. Un altre, –El comptable-peix de Cusio-, és un conte en què explica el seu ofici de periodista a la introducció.

En tots ells, però, hi ha una fantasia desbordant. I, en tots ells, es tracta el lector de manera intel·ligent. Pensem que aquest és el nexe que els uneix. Gianni Rodari és un mestre en generar situacions humorístiques que forcen a reflexionar. És capaç de generar móns, personatges i situacions, que actuen amb la seva lògica, però que als ulls del lector, són absolutament il·lògics. També és capaç de generar escenaris que, a partir de la fantasia, mouen a repensar la realitat.

Per exemple, els animals del pol nord, que no han vist mai cap planta, en veure una viola, l’analitzen com si fos un animal més. I, és clar, el veuran com a un animal molt estrany. Amb una sola pota, amb algun estrany mecanisme que fa que sempre desprengui bona olor, etc.

Faules

En alguns contes trobem una mena d’estructura de faula. Pot ser el cas de La guineu fotògrafa, on una guineu se les empesca per menjar-se dos pollastres. O el cas de la particular versió de El rei Mides, on el rei aconsegueix que li tirin enrere el poder de convertir-ho tot en or però durant una estona ho convertirà tot en merda. O el cas de La guerra de les campanes, on dos estrategues fan el possible per guanyar la guerra però els soldats decideixen que és millor fer una gran festa i oblidar-se de la guerra.

Ironia

En d’altres contes trobem una ironia en l’observació de la realitat.  A L’estrella gat, per exemple, els gats fan una mobilització per aconseguir que els humans posin un nom de gat a una constel·lació. A Una casa molt xica, un home que té pocs recursos econòmics es fa una casa on no pot estar dret. Tot i que aconseguirà ser feliç regalant caramels als nens. A Un país amb el “des” al davant, veiem com el joc de construir paraules amb el “des” al davant, capgira la realitat. A Qui mana, no hi ha resposta a la pregunta perquè on la gent s’estima, ningú no mana.

Personatges singulars

En d’altres veiem la descripció de personatges singulars. A El jove cranc de riu, un cranc decideix que aprendrà a avançar endavant i res no l’aturarà. A El mag Birret, un mag no troba com descansar definitivament perquè els nens d’ara tenen tantes coses que superen la màgia que ell pot fer. A En Marco, en Mirko i el lladre desafortunat, veiem com dos bessons que són uns animalots acaben fent que un lladre desitgi deixar la seva feina. A Crèdula Barrufell, veiem la irrupció constant de la fantasia amb una nena que sempre cau en llocs inversemblants.

Fantàstics

També hi ha contes on la fantasia per se té molta força. A Una violeta al pol nord, una viola de bosc apareix al pol nord i tots els animals se la miren des de la seva visó del món. A El camí de xocolata, uns nens es perden perquè en descobrir que el camí és de xocolata, se’l mengen i no poden trobar-lo per tornar.  El caramel instructiu és una mena de distopia; és un “t’imagines que el coneixement el poguéssim adquirir a partir de prendre xarops o caramels?”. A Abaixo el nou, el número nou se sent menystingut (abasso il nove!), es rebel·la i farà que el nen tregui males notes. Un regal per a les vacances és allò que tots hauríem volgut tenir a l’escola!

Misteri

Fins i tot hi ha un conte policíac per a nens. Parlem de En Paquet va a la costa, un conte en què un policia acabarà descobrint com un lladre curt de gambals i un altre de molt intel·ligent se les empesquen per robar.