Venint volant amb dues ales, un llibre nascut a Itàlia. Fet a quatre mans per dues dones. Escrit i il·lustrat amb tendresa. Amb la capacitat d’observar aquells personatges singulars que viuen de manera un xic diferent. Just perquè els passen coses diferents, de les que no passen a ningú.

Aquest és un d’aquells contes que recorden el realisme màgic de Calders. Concretament el Raspall editat per Mars. O, fins i tot, L’aniversari d’en Miquel Martí i Pol, també de Mars. On també uns personatges fan la seva via al marge del que diuen o opinen d’ells. I, on també, hi ha una certa irrupció màgica de l’element que desencadena la història.

Dues ales, Cristina Bellemo i Mariachara Di Giorgio, Editorial Combel

El senyor Guillem sempre es llevava d’hora i esmorzava pa i els colors de l’alba. De vegades, parlava sol. Però un dia es va llevar i, després d’esmorzar, va sortir a mirar el seu presseguer i… sorpresa! Algú s’hi havia deixat dues ales!

I el senyor Guillem, com que era molt bon home, va anar a preguntar a tot el veïnat si algú s’havia deixat unes ales al seu jardí. Però tothom se’n reia o el prenia per boig.

I després va pensar que potser algú li havia enviat les ales. I va anar a l’oficina de correus a preguntar si li havien fet arribar unes ales. Però també el van prendre per boig i se’n van riure.

El senyor Guillem no sabia què fer. Però es va adonar que el presseguer on havia trobat les ales havia florit. I les ales també. I les va cuidar. Cada dia les regava una miqueta i els parlava mentre la gent que passava pel carrer el prenien per un foll. O pensaven amb quina planta tan curiosa que tenia el senyor Guillem.

I va venir el dia que al senyor Guillem li va semblar que les ales ja estaven a punt. Va llevar-se d’hora com cada dia. Va esmorzar un tros de pa i els colors de l’albada com cada dia. Va sortir cap al jardí i es va dirigir cap a les dues ales.