Ludwig i Frank, David Nel·lo, Ed. La Galera
Aquesta és una d’aquelles novel·les infantils que fan il·lusió per molts motius. Perquè és escrita per en David Nel·lo. Perquè és il·lustrada pel gran Gustavo Roldán. Perquè és guanyadora del premi Josep M. Folch i Torres 2010. I, sobretot, perquè és una novel·la trepidant i entranyable.
En destacaríem sobretot la peculiaritat, la riquesa i l’exotisme del món que descriu. En David Nel·lo és capaç de conjuntar en el seu relat elements del passat i el present: la noblesa alemanya, el món de les noves tecnologies i una certa idea ludista del món, la pobresa, Friedrich Engels, el circ, un ambient de conte tradicional… I de manera magistral. Totes les peces encaixen perfectament com en una peça d’orfebreria.
En aquesta novel·la hi ha dos personatges singulars que són els que fan avançar la trama gràcies a les seves peculiaritats:
Ludwig
Els barons de Grossfuss no podien tenir fills. Van estar-se molt temps fent-se regals mutus per substituir la necessitat d’un fill fins que, de sobte, la baronessa va quedar embarassada. I va néixer Ludwig Grossfuss envoltat d’estimació i alegria. En Ludwig tenia una singularitat: els peus molt i molt grossos. I quan els pares van veure que el seu fill no era com els altres, van decidir de tenir-lo tancat a casa per protegir-lo.
En un aniversari de Ludwig els pares contracten un circ per tal que vingui a casa seva a divertir la festa. Però quan s’acaba la festa i el circ marxa en Ludwig no apareix enlloc. En Ludwig ha estat segrestat! Els pares contracten l’investigador Friedrich Engels -a qui no agraden els nobles- per investigar què se n’ha fet del seu fill.
Engels aconseguirà alliberar el petit Ludwig del circ Torpedo. On l’han fet actuar de pallasso i ha aconseguit capgirar l’estrella del circ gràcies a la comicitat que aporten els seus descomunals peus. Quan Ludwig torna a casa amb els seus pares està molt content. Però les coses es torcen ben aviat. Casa seva es converteix en una mena de gàbia que fa que el petit Ludwig es deprimeixi.
Frank
En Frank és fill d’uns pares pobres: el senyor i la senyora Underwood. El senyor Underwood és mecànic de màquines d’esciure, fill i nét de mecànics de màquines d’esciure. I descendent de l’inventor de les ja obsoletes màquines d’escriure Underwood. El pare d’en Frank Underwood es resisteix a deixar la seva feina perquè odia les noves tecnologies. No se’n fia. I per això, la família s’ha anat empobrint cada cop més.
Però en Frank també és un nen singular. Podríem dir que és superdotat: des de ben petit ja va aprendre a llegir i escriure tot teclejant a les màquines d’escriure del taller de son pare. És un nen àvid de coneixements i això fa que a l’escola no sigui gaire popular. Ni juga bé a futbol ni li agraden gaire els jocs d’ordinador (potser influït per son pare).
El pare d’en Frank cada dia va al seu taller de reparació de màquines d’escriure però no hi entra mai ningú. Fins que un dia apareix un senyor vell que ha rebut en herència una màquina d’escriure. Però no té prou diners com per pagar-ne la reparació. El pare d’en Frank i el senyor Agaryanski arriben a un acord: el pare d’en Frank arreglarà la màquina i, a canvi, el senyor Agaryanski haurà de donar una compensació.
Com que el senyor Agaryanski ofereix una ràdio vella al pare d’en Frank i a aquest no li interessa, li fa una proposta: la reparació de la màquina d’escriure anirà a canvi de classes d’alemany i francès a en Frank. Així, en Frank, començarà a anar assíduament a casa del senyor Agaryanski a rebre classes i acabarà dominant totes dues llengües.
Històries que es creuen
Hi haurà un moment en què aquestes dues històries que avancen completament per separat acabaran creuant-se. En Ludwig necessita llibertat. I en Frank i son pare guanyen un concurs radiofònic per anar a passar uns dies de vacances…