El lladre d’entrepans, de Patrick Doyon i André Marois, és una novel·leta gràfica editada per Cruïlla. D’aquelles que fan de bon llegir per a nens i nenes als quals encara els costen els llibres amb molta lletra. El format de novel·leta gràfica el fa assequible i, alhora, divertit de llegir i, si ens cansem de lletres, tenim unes il·lustracions altament suggerents.

Problemes: hi ha un lladre!

Què li passarà a en Martí el dia que anant a buscar el seu entrepà no el trobi? Els pares d’en Martí són uns enamorats de la cuina i li preparen els millors entrepans del món per a l’hora de dinar. Però el pobre Martí hi ha un dia que no troba l’entrepà! I l’endemà tampoc!!!

Què passa?! En Martí iniciarà una investigació per descobrir qui és el nen o la nena que li pren cada dia el seu fabulós entrepà de la carmanyola. Pobre Martí no està atent a classe perquè només està preocupat per qui li pren el menjar.

La cosa es complica!

En Martí es fa una llista amb tots els nens sospitosos d’haver-li robat els seus entrepans. Però, poc a poc, els anirà descartant a tots. I -això és terrible!-, haurà de fer una nova llista amb nous sospitosos. I aquests són adults! La mestra de la classe del costat, el conserge i el director de l’escola! Que sembla que pot ser el sospitós número 1 mentre manté l’aparença de preocupar-se per en Martí i intentar ajudar-lo.

Patrick Doyon i André Marois aconsegueixen plasmar la visió d’un nen a qui li han robat l’entrepà. I aconsegueixen generar aquell ambient que converteix una trista anècdota en una gran aventura. Això és així gràcies a la manera d’escriure d’André (senzilla i directa) i a les formidables il·lustracions de Patrick, que focalitzen els elements essencials de la història alhora de manera descriptiva i narrativa.